Josep Thió

Josep Thió és un artesà de la melodia, un treballador del cor, un constructor de cançons tan exigent amb la seva professió com amb els seus sentiments. La seva obra és fruit d’una inspiració metòdica, d’una calculada passió, d’una respiració continguda que explota ben endins i surt lleugera, cap enfora, fluint per l’ànima. Fina i afinada.

Partint dels límits intangibles entre el pop i el rock, Josep Thió (Barcelona, 1965) és l’autor d’un cançoner que des de mitjans dels anys vuitanta conté alguns dels èxits més importants de la història del rock català. Seus són els acords de “L’Empordà”, “Si et quedes amb mi”, “El far del sud” o “Camins”, fites de la mítica banda a la qual va pertànyer com a guitarrista i compositor: Sopa de Cabra (1989-2001).

Després de la dissolució del quintet gironí, Thió va emprendre una carrera en solitari que fins avui ens ha deixat tres discos editats per Música Global –“Avui és demà” (2004), “5.000 nits” (2006) i «Els teus cels» (2008)– on mica en mica s’ha deixat anar i d’aquell pop de perles mil·limetrades ha passat al llenguatge de la seva intimitat, als sentiments de la vida quotidiana. Les reflexions d’un home que estima l’amor, el món i un pare de família que va conèixer en la seva pell què és ser una estrella del rock.

El folk, la música brasilera i la cançó d’autor han obert de mires la seva trajectòria en la que cada cop s’hi troba més còmode. Josep Thió ha assumit el protagonisme escènic que pel seu caràcter sempre havia defugit amb Sopa de Cabra. Els seus recitals són una mostra de sinceritat i d’equilibri entre l’ànima i el so, una font de sensibilitat de l’artista que busca i es busca, sense pausa i sense pressa, fugint de càrregues supèrflues.

A “Els teus cels”, l’àlbum que millor recull fins al moment les possibilitats musicals de Josep Thió, fa un repàs de la seva trajectòria a partir de l’enregistrament del concert que va oferir el 21 de febrer de 2008 a l’Auditori de Barcelona dins el marc del festival BarnaSants, on fa un repàs als seus anteriors treballs («Dies freds, demàs calents», «Entre el cor i el fons del mar») però també recupera cançons dels anys de Sopa o de la seva recent col·laboració amb Lluís Gavaldà («Lletania», «Silencis», «Seguirem somniant») aquest nou disc inclou quatre noves perles en les que recupera el sò elèctric («Massa sentiments», «Els teus cels») sense deixar el lirisme acústic dels seus discs anteriors («Nacions Unides», «Dos»). Per poca atenció que es pari fàcilment es descobreix que rera el gel que tapa la imatge d’aquest artista hi ha un foc que crema.